Àmbit social
El projecte “Ilercavonia” vol reforçar l’àmbit social dels tres territoris, ajudant a crear una xarxa de col·laboracions i a cohesionar les poblacions de les vuit comarques entre totes elles. Es parteix d’unes relacions de veïnatge, familiars i de tot tipus que, tradicionalment, han estat quotidianes, i que avui en dia es reactiven gracies a la mobilitat laboral, les festes o el turisme.
Lligams familiars i veïnals
Els vincles socials comuns estan motivats pel substrat cultural, per la complementarietat de relacions econòmiques i comercials, i per raons assentades en un veïnatge ancestral facilitat per factors naturals i històrics. La distribució dels cognoms, l’extensió d’algunes nissagues vinculades a determinats oficis o els romiatges entre poblacions, per exemple, han deixat testimoni en llaços familiars i veïnals que es remunten a temps anteriors.
D’antic algunes famílies compartien destí com a carboners al Montseny o com a temporers segant el blat per les terres de la Segarra i, més recentment, plegend olives al Baix Aragó o collint raïm al Penedès o al sud de França. A la vegada, la companyonia i els moviments de pastors transhumants i de masovers de la muntanya cap al pla van ajudar a forjar internament altres relacions d’amistat i veïnatge. Finalment, el segle XX va comportar una gran sotragada, moltes cases es van tancar, havent d’emigrar definitivament fora del territori (a Barcelona, el Vallès, Castelló, etc.), en un procés que segueix vigent amb la diàspora de les generacions més jóvens cada cop més formades. No obstant, globalment, tota l’àrea ha guanyat població, passant de 258.000 habitants el 1900, a 297.000 en l’actualitat.
Sentit de comunitat
Avui els moviments poblacionals segueixen marcats per l’economia, pel major pes de les contrades litorals, per la concentració de serveis les capçaleres comarcals, etc. Tot plegat fa que la distribució demogràfica del conjunt del territori mostre una forta polaritat. Les comarques amb una major densitat són, en habitants/Km2, el Montsià (99), el Baix Ebre (84), el Baix Maestrat (72), la Ribera d’Ebre (27) i la Terra Alta (15’5) es situen en una posició intermèdia, i el Matarranya (8,9), l’Alt Maestrat (7,7) i els Ports (6,7), ja són dins dels llindars del despoblament.
Estos valors, que poden anar acompanyats d’indicadors com l’envelliment de la població o la pèrdua de serveis, de vegades no recullen ni la resiliència a habitar el propi locus amoenus, ni les noves estratègies i formes de vida que en moltes localitats denoten una vitalitat visible en tot tipus d’iniciatives veïnals i socioculturals destinades a reforçar l’arrelament, el sentit de comunitat i la qualitat de vida amb la que la majoria de pobles afronten esperançats el futur.
Xarxes que travessen fronteres
La sociabilitat dins del marc territorial té també a l’entorn de la defensa de la llengua, la identitat o els recursos naturals, uns moviments de cohesió i de reivindicació de valors que són compartits per amplis conjunts de població. Així mateix, iniciatives col·lectives com la Taula del Sénia, els Congressos promoguts per les entitats culturals de la Diòcesi, els Aplecs, el potent teixit associatiu, i també la present iniciativa a l’entorn de la Ilercavònia, constitueixen baules d’una rica xarxa de relacions. Una xarxa de relacions que traspassa fronteres i que pot incidir en un major desenvolupament autòcton i en un millor equilibri territorial, generant alhora una imatge positiva en base a una percepció i a una projecció conjunta.
