Àmbit cultural
El projecte «Ilercavònia» vol reforçar el caràcter estructural i transversal de la cultura, i compensar les tensions regionals i autonòmiques que tendeixen a esborrar paulatinament una realitat forjada històricament en base a la proximitat i relacions entre les comunitats locals. Una aposta per la cultura com a bé essencial i com a bé comú, en un espai en el qual la llengua i la cultura compartides són elements de sociabilitat i de progrés.
El llegat històric
La història comuna i la posició de marca territorial del conjunt del país, han configurat, malgrat les divisions administratives, una llengua i una cultura compartides que han perdurat en els temps, tant en els períodes de creixement econòmic i d’esplendor, com en els reiterats episodis bèl·lics, que per la posició geoestratègica de la regió, han assolat els pobles, viles i ciutats que conformen l’antiga Ilercavònia.
Esta història es percep en el llegat del patrimoni cultural i és visible arreu de la geografia en l’art rupestre, els poblats ibèrics, els assentaments romans, els testimonis de la cultura andalusí, les fortificacions medievals, l’arquitectura gòtica i renaixentista, el barroc llevantí… Al mateix temps, les formes de vida lligades fins fa poc al sector primari han permès conservar unes formes d’habitar i construir el territori, que ha donat lloc a una arquitectura i un urbanisme propis, tant en el medi rural i el poblament disseminat, com en els nuclis urbans.
Patrimoni immaterial, cultura viva
Però és, sobretot, en la llengua i en les expressions més populars de la cultura tradicional on perviu el patrimoni immaterial que entrelliga tot el teixit humà al llarg de l’àrea formant una gran comunitat cultural. Tot un entramat de manifestacions de caràcter musical (la jota, els fandangos, les seguidilles, … o les formacions de rondalles, dolçainers, bandes de musica, etc.), de caràcter festiu (des de les festes d’hivern com sant Antoni, els cicles de romeries al Maig, les festes amb bous, els sexennis i quinquennis, etc.), o, entre d’altres, de caràcter gastronòmic (les olles i recaptes, els arrossos, els plats de carn, la rebosteria, …); tradicions que mostren similituds i influencies comunes.
Contemporàniament, les formes de creació i programació cultural s’han diversificat, i arreu del territori s’organitzen tot tipus d’actes, cicles, trobades o festivals, que contribueixen a consolidar espais per a donar veu a nous actors i col·lectius, per a expressar d’altres mirades i per a viure la cultura com un element de progrés i desenvolupament comunitari.
Cultura, cohesió i transformació social
La cultura és tant un element cohesionador, com un espai transformació social. En esta perspectiva, la present iniciativa busca reforçar i promoure el patrimoni i els elements culturals com a referents materials i simbòlics amb els quals el territori de la Ilercavònia es reconeix internament i s’ubica al mon. Però també entén la cultura com un mitja de participació ciutadana, com un element que contribueix a la formació de les persones i al pensament crític.
