Àmbit econòmic

El projecte “Ilercavonia” aposta per la importància de l’economia com a motor de desenvolupament i d’equilibri territorial. En esta àrea, les relacions i les complementarietats econòmiques i comercials han estat tradicionals i avui segueixen vigents, i tota esta activitat assoleix una major rellevància i pes estratègic en superar els límits administratius. El seu protagonisme al mig de l’Eix Mediterrani i com punt d’articulació de la vall de l’Ebre, busca garantir els potencials i el lloc central de tota l’àrea.

Complementarietat entre la costa i l'interior

Al llarg del segles la complementarietat entre les terres costaneres i interiors de la regió, va generar una interdependència, amb la provisió de sal o peix, d’un costat, i cereals, bestiar o gel, de l’altre, per citar només uns quants productes. Les interrelacions econòmiques es van diversificar, i podem citar uns quants exemples contemporanis. Els ous i l’aviram o els garrins, a partir de la comarca dels Ports, van donar peu a una potent industria càrnica al Baix Ebre. L’oli de la Terra Alta i el Matarranya van contribuir a convertir Tortosa en nucli d’un dels principals mercats nacionals. A la vegada, esta ciutat creixia com a centre comercial (els seus viatjants estenien el radi d’influència), de serveis educatius (queda el record dels internats o del Seminari) u hospitalaris (molts van nàixer a Tortosa, sense ser-ho). Paral·lelament amb la transformació del Delta en arrossars, a partir de l’epicentre d’Amposta, o més tard de l’expansió del fenomen del turisme a la costa (Vinaròs, Peníscola, Alcossebre, …) i, finalment, de la producció de mobles a Benicarló, Vinaròs i la Sénia, les comarques litorals absorbirien part de la població que perdien les terres interiors.

Del sector primari a una economia diversificada

La evolució, que tenia unes bases econòmiques en el sector primari, ha dut a una dicotomia territorial: la franja costanera, afegint la industrialització pionera de la Ribera d’Ebre, ha concentrat la industria, els serveis i la ma d’obra a compte d’atri, mentre els vessants i altiplans interiors mantenen la importància del sector primari, si bé els pobles i les famílies han hagut de diversificar les seves economies i optar per la pluriactivitat. Sobresurt regionalment en un sentit qualitatiu encara el pes del sector primari que aplega tant la petita escala de producció familiar, com l’agroindústria, amb una diversitat que naix de la heterogeneïtat del propi medi: oli, vi, horta, cítrics, fruita dolça, vivers, aviram, porcí, oví o vacum, acompanyats per la pesca, l’aqüicultura o la sal. En el sector industrial, destaquen la producció d’energia, les matèries primeres de les canteres i cimenteres, els manipulats vinculats al paper, la fusta o als polímers sintètics, al costat d’altres rams com el metall, el cosmètic i farmacèutic, el fitosanitari, etc. Per ordre de magnitud, el sector serveis esdevé el més important actualment, accelerat per les tendències que marquen el turisme, el comerç, el transport, o els serveis a les persones i l’important aparell administratiu.

Fortaleses per a un desenvolupament sostenible

Si un mira el conjunt del territori, pot detectar fortaleses en la localització geogràfica, en la varietat de les fonts de producció, o en la moderació i diversitat de les estructures empresarials que sostenen el teixit econòmic local. També en les possibilitats de regir-nos per algunes oportunitats, com l’articulació de productes locals de qualitat, de la base familiar del sector primari, amb una agroindústria arrelada pel seu caràcter cooperatiu o per la filiació dels empresaris. Podem afegir-hi una gestió turística acurada, respectuosa amb els valors naturals i culturals, i orientada a la sostenibilitat. I, com no, les aliances enfocades a crear un entorn socioeconòmic que, en superar els límits administratius, ajude a consolidar sistemes més estables i rellevants.